BURS, [BURÇ] s.

Aürt, xoc, empenta, cop penetrant.

"E puix acosta s a ell quant hac tirada la llança, que de burç dona li tal colp al cavall que l esfondra de dues parts."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CII

"Item prenets dues dracmes de riubarber e ab vin trempat dats ne a beura a tota persona qui hage burç dins lo cors: merevellosament lo guorra."
Receptari de la Universitat de València f. lxv v

"... e tots plegats, ço es veguer... e altra gent isqueren de la dita preso, e en aquest instant lo dit porter qui era a la dita del cap de la scala alargua la ma per donar la dita cedula al dit Luis Palat, e, alergant le y, lo burç de la gent lo cuydaren lançar scala avall."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 81